Durant els últims anys, i sobretot amb la presa de consciencia sobre els inconvenients del sucre, s’ha proposat la mel com a alternativa saludable i s’ha presentat com a aliment estrella per endolcir postres, begudes i plats. Però, és realment la mel el rovell de l’ou?
Si comparem la composició de ambdós productes, el sucre està essencialment compost per cadenes de sacarosa, en canvi, en la mel, a part de les cadenes de sucres, hi trobem també nombrosos elements que poden suposar un benefici per la salut. Un exemple son els flavonoids, àcids fenòlics o terpens, que intervenen en la prevenció del desenvolupament de determinades malalties i aporten un factor antioxidant al nostre organisme.
Amb aquesta afirmació, podríem concloure que el consum de mel és notablement més beneficiós que el de sucre. Tot i així, en l’any 2003, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va afirmar que ingerir una alta quantitat de «sucres lliures» incrementa el risc d’obesitat i amenacen la qualitat nutricional de l’alimentació, ja que suposen un gran aport d’energia amb un baix aport de nutrients. La OMS va doncs recomanar de restringir el consum d’aquest grup d’aliments a no més d’un 10% de la ingesta calòrica diària. Cal tenir en compte que la mel està composta principalment per aquestes cadenes de «sucres lliures».
A més, altres estudis més recents van concloure que la mel augmenta dràsticament els nivells de glucosa en sang, factor que perjudica el metabolisme dels greixos i incrementa els marcadors inflamatoris de la mateixa manera que ho fa el sucre.
Per altre banda, tot i que la mel contingui altres components beneficiosos, la seva quantitat és pràcticament irrisòria. No es pot afirmar que es font de vitamines o minerals ja que s’haurien de trobar en proporcions mínimes del 15%. Per que tinguessin un efecte notable en el nostre organisme s’haurien d’ingerir grans quantitats de mel, i doncs, de «sucres lliures».
Com a conclusió, la diferència entre el consum de mel o de sucre pel nostre organisme és pràcticament indiferent. Això no significa que s’hagi de eliminar de la nostre dieta, si no que s’ha de consumir moderadament i sent conscient de les seves característiques. Un aspecte molt important de la nostre dieta és també el plaer pel nostre paladar!